Ha arribat l'hora!
Sentim units el pes de la desfiguració eterna,
de l'amor salvatge.
Quan de fatic!
Vida feixuga i desengrescada,
desassedeguem-la amb rom.
Tots beurem la poció poderosa i,
en ritual inútil,
farem un brindis amb els copons enlaire.
Trincarem a l'abisme que s'apropa
en l'hora de les fades.
Pels déus! Ha arribat l'hora!
BRINDIS AL DESIG
La ment se'ns desfulla lentament.Sento els batecs del cor,
el pessigolleig de la consciència,
la tremolor del cos menut
i alegre...
La ment se'ns encisa i es dispersa
glop a glop.
I a riallades fem
PLAER D'AMOR
Oh, vi dolç, plaer d'amor!
-crida Anacreont-.
Mariner si saps d'on ve el vent
guaita la lluna
que et durà a port.
Plaer d'amor i vi dolç.
Música de fons,
cada cop més fons...
La ment se'ns desfulla lentament,
glop a glop.
Mariner si saps d'on ve el vent
guaita la lluna que et durà a port.
Música de fons,
cada cop més fons...
L'alè recalcitrant
entona melodies
on anes
musiananes
pujananes
baixananes
certinanes
plantananes
vertinanes
musiananes
pujananes
baixananes
certinanes
plantananes
vertinanes
FESTA
Dionís, déu dels grecs,
llicenciós i orgiàstic:
Prepareu el ritual!
DARRER BRINDIS
encomanem les nostres ànimes a Bacus,
fill de Júpiter i Semele
o serem comdemnats per la raó
i saviesa.
- Vi dolç, amor!
No té prou sentit fer un nou brindis.
i jo, no m'escolto ningú.
Me'n vaig en la nit de llamps
i llums
perquè la lluna se m'emporta endins
i enllà.
- Vi, dolç amor!
La música se m'allunya.
us faig lliures.
Dionís i Bacus m'omplen la copa
de vi dolç
i jo em deixo anar per a fer el darrer brindis...
DELIRI
Cerco el més enllà
entre dubtes i recordo
la por sobre el pedrís endurit pel silenci.
Tan profund, antic i fosc
que em desperta entre silencis i enyorances...
INICI D'ESTIU
Nit màgica cercant amor.
Els déus -o els homes-
han voltat pel cel de macadàmia
per trobar el licor:
Dionís, fruit de Zeus i Hera,
preparà molts beuratges
Mai no aconseguí l'elixir essencial!
Apol.lo cantà cançons salvatges,
Afrodita, temptadora i fetillera,
ni amb màgies ni espionatges
aconseguí mai el seu amor vital.
La màgia d'una lluna infanta
per estimar l'arc iris.
Tots cantem la tornada
un dia o un altre...
COLOR ESTRET
Expressar l'amor en un poema
és de color estret i paraula llarga.
Expressar l'amor en un poema
és de paraula llarga, molt llarga...
ALQUIMIA
Cada poeta té el seu vers,
cada filòsof la seva essència,
mes cap alquimista no ha trobat
l'elixir màgic de l'amor etern...
CERCAR L'AMOR
by catmadogma
Profund i jovecerco l'amor en l'amor,
com els poetes,
com els déus,
com els filòsofs
i alquimistes.
I és la comprensió i el respecte,
com màgic beuratge immutable
allò que duu l'amor fins l'eternitat.
- i fins això, potser, només són mots
i probablement m'equivoqui-.
PARAULA LLARGA
by mimbrava
Expressar l'amor en un poema
és de color estret, molt estret...
Expressar l'amor en un poema
és de color estret i paraula llarga.
11 comentaris:
DESPRÉS DE LLEGIR UN DELS POEMES DE DESIG DE BRINDIS. BRINDIS AL DESIG, LA CARME VA DEIXAR UN POEMA I EN VA FER UN POST AL SEU BLOC "COL·LECCIÓ DE MOMENTS" QUE RESUMEIXO:
Lentament,
el pessigoleig
ens inunda el cos
com si fos aigua
que va omplint tots els racons.
La ment despullada ja no és ment,
s’ha fet cos i escalfor,
impuls que empeny
i desig que esclata.Sentim i riem,
i res més no importa.
El món és tant petit
i tan immens a la vegada.
AIXÒ EN HA DUT A:
1 Cèlia Jun 20th, 2008 a les 16:07
I plens d’amor
vull que siguis tu
qui mai no digui prou,
qui pugi al meu cavall
per estimar l’arc iris.
Vull que siguis, amor
qui remunti els mixons,
qui empenyi amb força
per esdevenir amants.
I vull que siguis només tu
qui m’ompli endins,
car sóc ampolla i riu,
terra amb flor, mar,
pedra solitària,
penya-segat.
Retorn de poema.
2 carmerosanas Jun 20th, 2008 a les 17:49
Preciós poema d’amor, Cèlia, a veure si puc seguir-te…
Estimarem tots dos,
l’arc iris en el cel
tenyint-nos dels colors,
pouant la seva font.
Beurem del mateix núvol
viurem del mateix sol
tu seràs el meu vent
seré la teva pluja.
Abastarem el cel
amb les puntes dels dits
i tocarem estels
al zènit infinit
i ens esbalçarem junts,
fins al racó petit
com joncs vinclats
pels déus del temporal d’amor
per renèixer de nou.
Tal com som
pedra i mar.
3 novesflors Jun 20th, 2008 a les 18:26
Un poema molt vitalista i una imatge encantadora.
4 Striper Jun 20th, 2008 a les 19:11
Pedra que el mar
amb les seves carícies
que vant i tornen al
ritme de les ones …
5 Cèlia Jun 20th, 2008 a les 19:45
Què he de fer Carme, continuar? Fins i tot l’striper ha fet un poema! Aquí en va un altre…
I amb les carícies de la mar
ens trobàvem d’amagat.
El nostre bes de nit
ple de lluna i sal
seguia el ritme
d’un cor trencat.
I fèiem l’amor damunt la sorra,
tu eres el vent
i jo la pluja,
els estels de primavera,
les flors del camí,
els núvols de tardor,
les ones del cel.
Vull que siguis, amor
qui mai no digui prou.
6 Carme Jun 20th, 2008 a les 20:59
Cèlia podem fer el que ens vingui de gust. Continuar aquí o buscar alguna manera d’estructurar un diàleg.
7 barbollaire Jun 20th, 2008 a les 21:16
“I, apropant-me silent,
n’emmirallaré en els cristalls
de sal que dibuixen,
sobre la teva pell,
tots els secrets del mar.
Música de les sensacions
profundes.
Carícies de ritmes
d’escumes a la sorra.
Com la teva boca.”
Amb el vostre permís…
Petonet dolç
8 Carme Jun 20th, 2008 a les 21:49
La sal es fon, altre cop
dins l’aigua dels teus ulls.
I s’obre el vel
de tots els misteris.
Silencis
embolcallen la música
del sentiments
i, potents,
ens allunyen del riure.
Murmuris de pell
cançons d’escuma.
Ran de l’aigua
una sola ombra
els llavis en els llavis.
9 Carme Jun 20th, 2008 a les 21:51
Ei! No podríem inventar una rosa de poemes col·lectiva? A personatges itinerants… potser. Hi pensaré. Què me’n dieu?
10 Carme Jun 20th, 2008 a les 21:51
Volia dir una roda de poemes… perdó
11 XeXu Jun 20th, 2008 a les 23:40
Ones i roques,
ànimes en deriva.
Llum de capvespre.
12 Carme Jun 20th, 2008 a les 23:54
Xexu, benvingut al diàleg poètic! Això si que és un regal! Em sembla que ja t’hem pescat. Una abraçada.
El capvespre ha pintat
de color malva cada paraula.
Per retrobar-se
les enllacen de nou
sobre la cala.
Comparteixen l’oreig
que els embolcalla.
13 Carme Jun 20th, 2008 a les 23:57
Striper, ara veig que no m’ha quedat la teva resposta. Estem fent una ronda de poemes preciosa. Gràcies. Em sembla bonic. Una abraçada
14 barbollaire Jun 21st, 2008 a les 0:11
En XeXu ha escrit un haikú preciós!!! Preciós!!!
“Petxines i estrelles
ormeig de la barca.
Els estels a la vela,
la mar a la mirada.
A coberta, la lluna,
embolcallant els cossos
de plata.
El rumb el marquen
les mans
trencant onades
a les pells estimades”
:¬)**
15 Carme Jun 21st, 2008 a les 0:27
Sota la vela,
la vela blanca,
les hores passen
la nit avança.
L’amor passeja
sobre l’onada
el vent desperta
la pell tan blanca.
Tant com volia
tu m’abraçaves
i un bes creixia
damunt la barca.
Sota la vela,
la vela blanca
les hores fugen
la nit ja passa.
16 Cèlia Jun 21st, 2008 a les 11:18
Ara sento
l’olor de lluna verda,
rodona i tendra
quan l’amor no és més que cendra
d’un ahir fonedís
i un avenir
ignorat
ple de ton cos
ton riu,
ta dolçor.
17 Zenit Jun 22nd, 2008 a les 11:06
Espectacular, felicitats a totes dues!
18 novesflors Jun 22nd, 2008 a les 14:16
Puc participar?
Aigua riallera
vine a cercar-me
que en la foguera
d’un nou estiu
juguen espurnes
creixen paraules
dansen estrelles
s’ouen dofins.
19 Joana Jun 22nd, 2008 a les 22:56
I en els cossos
es barreja
la salabror
de la mar , de les roques i
de l’arena…
Eix el sol
Comença l’estiu!
20. 20 carmerosanas Jun 23rd, 2008 a les 17:57
L’amor gira a l’entorn
de les paraules,
versos compartits
com manyagues dolces
sobre de l’aigua brava,
sota la lluna verda,
ran de la sorra càlida,
prop de la roca tan blanca.
RECULL DE PENSAMENTS LECTORS A QUI AGRAEIXO EL QUE M'HAN DIT.
MAI M'HAGUÉS IMAGINAT QUE AQUESTS PENSAMENTS TAN PERSONALS I ÍNTIMS, POGUESSIN TENIR CAP INTERÈS, SÓN LES MEVES VIVÈNCIES, ÉS LA MEVA MANERA D'ENDREÇAR L'ARMARI DELS PENSAMENTS I DELS SENTIMENTS.
Blogger Striper ha dit...
l'hora quina la dee las fades si son bones minyones benvingudes.
Anònim Carme ha dit...
Ha arribat l'hora! Amb fades millor que millor, l'hora de l'amor salvatge i de l'abisme...
I un dia de lluna plena!
Ja ens explicaràs, Cèlia, un continuarà d'aquest poema?
Anònim laura ha dit...
Ja ho diu la Carme: el record boirós, embriac i hipnòtic que queda l'endemà és digne d'un altre poema...
Blogger Cèlia ha dit...
Quan arriba l'hora de les fades ens transporten a un estat d'alegria virtual i ens fan brindar per l'amor, demà ja serà un altre dia... qui hi pensa?
Anònim gripaublau ha dit...
L'hora de les fades... que bé, quanta necessitat de posar màgia en aquesta vida.
Per cert, veig que també hi ets a RodaMots, quin lloc més fantàstic!
Blogger Cèlia ha dit...
La Carme, col·leccionant bons moments ens va ensenyar un dia que "a cal sabater, sabates de paper". I aquí estic, subscrita a Rodamots i encantada. curiosament avui sortia rom i l'he aprofitada, penso que són les fades que vetllen per mi. Quina màgia!
Blogger onatge ha dit...
Omplirem
una sola copa.
Brindarem
a quatre llavis
i navegarem
o ens hi ofegarem.
Segurament
acabarem maleint
el desig...
Amunt la copa
només fins
on hi arribem...
Salut.
onatge
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Anònim laura ha dit...
Doncs brindem i desitgem. No vulguem maleir. Deixem viure els sentits fins on ells vulguin. Més enllà, si cal, d'on volem nosaltres... si això és possible.
Blogger Cèlia ha dit...
MAREMAR
Maremar, feu-vos present
a l’altar del meu paisatge.
Maremar, que els antics déus
avui són molt lluny de casa.
Un tro per la recança,
un port per la ferida,
i per l’amor, la cala.
Maremar, doneu-nos vent
hi ha demà i vela blanca,
Maremar, i si pot ser
ni oragà, ni massa calma.
Que el temps és curt i passa
com una estranya dansa
de pas sense petjada.
Lluís Llach
Blogger Striper ha dit...
Deixar fluir el desig , lliurar-se al desig .. Qui es resisteix cal?
Anònim Carme ha dit...
Lentament,
el pessigolleig
inunda el cos
com l'aigua
que va omplint tots els racons.
La ment desfullada ja no és ment,
s'ha fet cos i escalfor,
impuls que empeny
i desig que esclata.
Sentim i riem,
i res més no importa.
El món és tant petit
i tan immens a la vegada.
Blogger Cèlia ha dit...
Avui he tancat els ulls
mentre la lluna
enlluernava el meu record.
Brindo de nou per l'amor
ara tendre
perquè no et podré oblidar
mai més
el seu encís...
Blogger Striper ha dit...
El plaer del amor si que es com el vi dolç, pero se ha de ana amb cura de que no es torni agre.
Anònim Carme ha dit...
Cèlia, he fet un enllaç teu al meu blog. He posa t el meu poema de comentari però fent la referència al teu. Un petó.
Blogger Cèlia ha dit...
Striper, combinar seny i rauxa és difícil. I més si eros ronda a prop...
Carme, ha sortit molt xulo i he anat seguint també jo al teu. Al final encara farem alguna cosa de profit!
Blogger Striper ha dit...
Amb la magica nit potser la mes la de sant Joan.
Blogger zel ha dit...
Per mi encara no, jo començaré l'orgia de papers, informes, més papers, memòries, projectes de millora....ai, temps odiós...
Blogger Cèlia ha dit...
Si striper, comença la Festa major del meu poble, Sant Joan. Si vols veure el programa ves a:http://www.firesifestes.com/Fires/F-St-Joan-Valls.htm
Enguany s'han inventat una nova beguda: el "boladís".
Ai Zel, no solament estic com tu sinó que a partir del dia 1 de juliol m'ha tocat començar ja el nou curs: programar, fer horaris, documentació... ja m'entens, el més desagradable de la nostra feina! Però l'agost me'l deixaré per començar un nou projecte pel curs vinent i em sembla que anirà de plantetes i hortalisses...
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
La Festa de Sant Joan, l'alegria dels dies més llargs.
Blogger Cèlia ha dit...
Que friquis que som! (els de Valls, vull dir)
Anònim Carme ha dit...
Bona festa a Valls i bona revetlla a tothom. Una abraçada.
Blogger Cèlia ha dit...
BONA REVETLLA A TOTHOM!
Blogger Carme ha dit...
Ja sigui Júpiter, el déu
o Júpiter el planeta,
avui compartim aquest mot.
Sempre hi ha algú que t'escolta
com sempre hi ha algú
que voldries
i no t'escolta.
I marxem del foc
i sortim de la nit.
Les llunes ballen al voltant
i nosaltres ens deixem anar
en la calor d'aquest matí
massa silenciós
que ens recorda encara,
a les mans i als ulls
el darrer brindis de matinada.
Blogger Striper ha dit...
Ah jo ho vaig fer una mica ahir no gaire que soc molt prudent i els efluvis del cava i del vi d'ahir ara em fan mal de cap.
Blogger Cèlia ha dit...
Podria fer una nit
clara i tranquil·la,
i podria haver-hi una lluna
que fes llum.
Podria sortir el sol
entre els estels
però és el foc
qui reneix de les flames.
En la fosca
la sang crema
i pregona:
- Llibertat! Llibertat!
Blogger Carme ha dit...
Ara mateix, em deixo captivar per les teves paraules.
Pedrís és un mot de la meva infància. No sé si ara ja no hi ha tants pedrissos o és que ja no n'utilitzo gaire sovint la paraula. I la por també, em fas reviure aquelles pors infantils, mantingudes, silenciades, potser més íntimes i secretes que cap altra que hàgiu pogut sentir més tard.
Incomprensibles, insondables.
Un passeig per racons foscos i clars també del passat. Gràcies, Cèlia. Una abraçada.
Blogger Cèlia ha dit...
És d'educació deixar sortir abans d'entrar. Amb els sentiments, potser sense consciència, els deixo sortir amb consciència. Tinc pors perquè els peus s'han arrelat a la terra i, en canvi, el cap, vola per l'univers. M'aniria bé el teu monòlit, Carme, el que ajuda a donar passos a l'evolució dels homínids. O només observa?
Blogger Striper ha dit...
A vegades i han coses del mes enllà que cal deixar de recordar.
Anònim Carme ha dit...
Sembla que el monòlit no només observa, sembla que ajuda d'alguna manera, provoca fins i tot. Però crec, Cèlia, que en una altra mesura, les paraules també ho fan, fas bé de deixar-les sortir, i més i més i més mentre en sentis necessitat. Una abraçada.
Blogger Striper ha dit...
Millor que fugir afrontar amb fils d'amor però afrontar.
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
fugir no és tan fàcil, si no saps deixar els fantasmes enrere
Anònim Carme ha dit...
Buscar camins, millor nous de trinca que no pas fugides, però tot s'hi val. La vida és una recerca. Provem que sigui engrescadora!
Blogger Cèlia ha dit...
Doneu bons consells, moltes gràcies! Potser intentaré enfrontar-me i no fugir, però si cal cercaré nous camins. M'heu ajudat més del que us penseu, de vegades vénen ganes d'agafar dreceres.
després de dies de no passejar-me per aquí he descobert que aquest arbre ha anat creixent esponerosament, amb aportacions com floracions primaverals. Descobreixo un arbre sòlid, estructurat, amb fulles sensibles a qualsevol alè de marinada. Descobreixo que redescobreixes els teus fonaments i els descobreixes el sentit, després de tants anys d'escriure'n i guardar-ne les pagines. M'agrada aquest camí virtual que desemboca en platges de poemes que s'entrellacen amb transparència.
Les teves paraules em donen empenta perquè hi ha moments de tota mena. Un petó ben fort, Joan!
Publica un comentari a l'entrada