DESIG DE BRINDIS

HA ARRIBAT L'HORA

Ha arribat l'hora!

Sentim units el pes de la desfiguració eterna,

de l'amor salvatge.

Quan de fatic!

Vida feixuga i desengrescada,

desassedeguem-la amb rom.

Tots beurem la poció poderosa i,

en ritual inútil,

farem un brindis amb els copons enlaire.

Trincarem a l'abisme que s'apropa

en l'hora de les fades.

Pels déus! Ha arribat l'hora!

BRINDIS AL DESIG

La ment se'ns desfulla lentament.

Sento els batecs del cor,

el pessigolleig de la consciència,

la tremolor del cos menut

i alegre...

La ment se'ns encisa i es dispersa

glop a glop.

I a riallades fem

un nou brindis al desig!

Oh, vi dolç, plaer d'amor!
-crida Anacreont-.

Mariner si saps d'on ve el vent
guaita la lluna
que et durà a port.
Plaer d'amor i vi dolç.

Música de fons,
cada cop més fons...

La ment se'ns desfulla lentament,
glop a glop.

Mariner si saps d'on ve el vent
guaita la lluna que et durà a port.
Música de fons,
cada cop més fons...

L'alè recalcitrant
entona melodies

on anes
musiananes
pujananes
baixananes
certinanes
plantananes
vertinanes

FESTA

Dionís, déu dels grecs,

llicenciós i orgiàstic:

la festa comença!

Prepareu el ritual!

DARRER BRINDIS

- Germans,
encomanem les nostres ànimes a Bacus,
fill de Júpiter i Semele
o serem comdemnats per la raó
i saviesa.

- Vi dolç, amor!

No té prou sentit fer un nou brindis.

Ningú no m'escolta pas
i jo, no m'escolto ningú.
Me'n vaig en la nit de llamps
i llums
perquè la lluna se m'emporta endins
i enllà.

- Vi, dolç amor!

La música se m'allunya.

No us veig fills de l'amor,
us faig lliures.
Dionís i Bacus m'omplen la copa
de vi dolç
i jo em deixo anar per a fer el darrer brindis...

DELIRI

Cerco el més enllà
entre dubtes i recordo
la por sobre el pedrís endurit pel silenci.
Tan profund, antic i fosc

que el somio entre deliris i tenebres,
que em desperta entre silencis i enyorances...

INICI D'ESTIU

Inici d'estiu.
Nit màgica cercant amor.
Els déus -o els homes-
han voltat pel cel de macadàmia
per trobar el licor:
Dionís, fruit de Zeus i Hera,
preparà molts beuratges

amb tal propòsit i quimera.
Mai no aconseguí l'elixir essencial!
Apol.lo cantà cançons salvatges,
Afrodita, temptadora i fetillera,
ni amb màgies ni espionatges
aconseguí mai el seu amor vital.
La màgia d'una lluna infanta

remuntarà als estels
per estimar l'arc iris.
Tots cantem la tornada
un dia o un altre...

COLOR ESTRET

Expressar l'amor en un poema

és de color estret i paraula llarga.

Expressar l'amor en un poema

és de paraula llarga, molt llarga...

ALQUIMIA

by yomarianauy

Cada poeta té el seu vers,

cada filòsof la seva essència,

mes cap alquimista no ha trobat

l'elixir màgic de l'amor etern...

CERCAR L'AMOR

by catmadogma

Profund i jove

cerco l'amor en l'amor,

com els poetes,

com els déus,

com els filòsofs

i alquimistes.

I és la comprensió i el respecte,

com màgic beuratge immutable

allò que duu l'amor fins l'eternitat.

- i fins això, potser, només són mots

i probablement m'equivoqui-.